Cartells Festa Major!

Un repàs històric a càrrec d’Ivan Castro

Hi ha certa màgia en el fet que, en un moment on la majoria de la informació corre per mitjans que consultem de manera individual a través dels nostres telèfons, una experiència col·lectiva com és la Festa Major (o en el nostre cas, altres dates assenyalades com la Fira de la Puríssima o l'Altaveu) es manifesti a través d'un element que està exposat en un espai públic a la vista de tothom: som conscients que arriba la Festa Major quan s'enganxen els cartells a mitjans de maig i ens els trobem caminant pels carrers de la nostra vila.

Des del seu origen, el cartell ha canviat molt en la seva forma, però la seva funció, i de la resta d'elements de promoció (com el programa o les banderoles) és doble: d'una banda, ens informa dels principals esdeveniments que es duran a terme durant els dies de celebració. I d'una altra, no menys important, ens anticipa l'ambient festiu, posant-nos en situació de cara als esdeveniments de què gaudirem durant els dies més especials de l'any.

Els cartells sempre han estat a cavall entre la comunicació gràfica i l'art, oscil·lant entre resultats que responen a l'ofici del caixista d'impremta i manifestacions més associades a les arts plàstiques. En el recull que veurem seguidament, podem observar com s'han anat aplicant tota mena de solucions gràfiques (tipografia, fotografia, il·lustració, color...), responent en tots els casos a les tendències gràfiques i tecnològiques corresponents a cada moment de la història del disseny.

1917

1917: A principis del segle XX, generalment els impresos efímers, com aquest programa, es componien directament a la impremta i amb poques pretensions: la seva funció en aquest cas era més informativa que emotiva. Tanmateix, en aquest cas trobem alguns gravats d'inspiració modernista que enriqueixen la composició tipogràfica principal.

1926

1926: Continuem amb una composició tipogràfica molt engalanada per l'ocasió amb orles i filets. La varietat de tipus de lletra en un mateix imprès també és molt característica dels inicis del s. XX. La composició queda rematada amb uns consells sobre on comprar espardenyes, que sempre s'agraeixen.

1932

1932: Als anys trenta, la tradició en les arts es veu molt trasbalsada. Els estils tipogràfics que vèiem en dècades anteriors donen pas a d'altres molt més influenciats per les avantguardes europees. Així doncs, les tipografies de caràcter historicista esdevenen lletres de construcció geomètrica amb inspiració de l'escola Bauhaus.

1946

1946: Durant els anys quaranta, a les arts plàstiques hi ha una certa tornada al classicisme, però a la impremta s'utilitzen recursos que fins ara no havíem vist. Ja no tant pel que fa als elements individuals (les tipografies són relativament clàssiques, la fotografia dels jardins de l'Ateneu és molt neutra), sinó en la seva composició. Veiem com el títol "Ateneo Samboyano" sobreimprimeix la fotografia, o com les orles esdevenen elements decoratius al voltant de la llegenda "Fiesta Mayor..." o dels diferents dies.

1955

1955: Tot i que als cinquanta, en aquest país, generalment la gràfica era molt clàssica i continguda, aquest cartell sorprèn per la seva simplicitat gràfica. Deixem enrere les composicions tipogràfiques d'impremta i ens endinsem en un terreny més proper al món de l'art. Encara que incorpora elements tradicionals, com la imatge de la parròquia de Sant Baldiri, la seva concepció és molt moderna, tant en la seva composició com en el tractament dels recursos gràfics.

1961

1961: Els anys seixanta estan revestits de certa prosperitat, i això es veu reflectit en els impresos que conservem d'aquesta dècada. La il·lustració que protagonitza aquest programa de festes té un to molt més lleuger i amable del que ens hem trobat fins ara, amb recursos propis de la publicitat i fins i tot del còmic. D'altra banda, s'estira la fibra sensible mostrant aquesta vista que totes les persones que vivim a Sant Boi reconeixem tan bé.

1962

1962: Ara bé, durant els anys seixanta també es mantenen les composicions tipogràfiques d'impremta, amb el seu caràcter tan popular. En aquest cas, la portada del programa la protagonitza una fotografia del crooner grec Aleco Pandas, i està composat, entre altres tipografies, amb Super Veloz, un sistema tipogràfic decoratiu dissenyat per Joan Trochut vint anys abans. Tot plegat té un aspecte bastant anacrònic però no mancat de cert encant.

1974

1974: Tot és cíclic, i després del positivisme dels anys seixanta, als setanta es torna a una certa sobrietat. Així i tot, les millores tècniques en les tècniques d'impressió permeten jugar amb certs recursos i efectes gràfics que, en aquest cas, veiem que cobren més importància que la simplicitat de la composició o la jerarquia tipogràfica.

1983

1983: Els anys vuitanta en disseny es caracteritzen per una altra ruptura amb la tradició, en consonància amb les teories postmodernes, que en favor d'una explosió de color i expressivitat, al mateix temps que la professió del disseny esdevé molt popular dintre de la societat. Eren els anys de "estudies o dissenyes?". En aquest cas, veiem com la il·lustració queda perfectament integrada dintre del missatge tipogràfic.

1987

1987: També als vuitanta és molt habitual trobar cartells en la frontera entre l'art i el disseny. En aquest exemple, veiem com la magnífica il·lustració del santboià Jordi Elias, on veiem la plaça de l'Ajuntament, el carrer Major i l'Ateneu engalanats de Festa Major, funcionaria per si mateixa sense la retolació informativa. No us la penjaríeu a casa?

1988

1988: És interessant veure el contrast entre aquest cartell i l'anterior. Tot i que són d'anys correlatius, l'anterior és una proposta molt tradicional, a diferència d'aquest cartell del dissenyador i il·lustrador barceloní Peret. És un magnífic exemple del disseny gràfic més avantguardista de finals dels vuitanta, amb les seves construccions abstractes i geomètriques i el seu cromatisme primari.

1997

1997: Als noranta el panorama del disseny gràfic torna a transformar-se completament. En aquest cas, el motiu és la democratització de l'ordinador dintre del procés de treball de la comunicació gràfica. La màquina ens obre un ventall gairebé infinit de possibilitats de tractament de les imatges i els textos. En aquest cartell veiem una composició tipogràfica protagonista, que hauria estat molt complexa de realitzar amb tècniques tradicionals. D'alguna manera, la tecnologia acaba definint l'estètica d'aquesta època.

2007

2007: A la primera dècada del s. XXI es torna a l'ordre i als processos més manuals, per trencar amb la borratxera tecnològica dels anys anteriors. En aquest magnífic cartell de l'il·lustrador i historietista lleidatà Miguel Gallardo, veiem una varietat de personatges que exemplifiquen la diversitat de la nostra vila, unes expressions i una paleta de colors càlides i alegres, tot lligat amb el traç de pinzell marca de l'artista. En definitiva, s'intenta apel·lar a les emocions, i no tant a l'efectisme gràfic.

2013

2013: Seguint amb la idea de trobar un vincle entre l'espectador i els esdeveniments festius, en aquest cas l'estudi santboià 1859 en centra en la imatge dels gegants, tot un símbol de les festes majors de Catalunya, en aquest cas amb el nostre ajuntament com a teló de fons. El collage fotogràfic és l'estratègia gràfica emprada en aquest cas.

2016

2016: L'últim cartell d'aquesta galeria pren com a element principal el mateix recurs que el primer: la paraula impresa. Ara bé, així com en el primer cas s'utilitzava de manera principalment informativa, en aquest cas l'il·lustrador santboià Iván Bravo pren la paraula com a excusa per comunicar tot un seguit d'expressions que associem amb el clima de les festes, disposades d'una manera aparentment caòtica i explosiva per aconseguir una gran expressivitat tipogràfica.